El llarg segrest d'Aminatu Haidar ha tornat als primers plànols de l’actualitat informativa, un dels pitjors episodis del passat recent d'Espanya.
Una sola dona, musulmana, àrab i africana. I, amb la seva paraula com a únic mitjà de lluita, ha posat en escac a la diplomàcia de dos Estats i ha forçat la intervenció de la diplomàcia d’altres països. I de passada, ha despertat en la consciència de la Humanitat, un valor que gairebé es donava per perdut: LA DIGNITAT de la persona humana.
Davant els abusos comesos pel Marroc i consentits per Espanya, és evident que Aminatu Haidar ha pogut aconseguir el respecte dels seus drets perquè la Causa que defensa s’assenta sobre una inatacable fortalesa jurídica.
            35 anys després d’abandonar la seva ex- colònia, Espanya, ha tornat a ser l’escenari, d’un pols entre, per una part, la Justícia i la Raó que assisteix als sahrauís i, d’altra banda, la força i la repressió amb què es val el Marroc.

Durant 32 dies, l’opinió pública ha estat testimoni de les nefastes conseqüències que suposa la violació de la legalitat internacional en el Sàhara Occidental. L'enorme càrrega de responsabilitat històrica, legal i política d'Espanya, ha tornat a emergir a la superfície després de 35 anys d’oblit.
            El cas Haidar, convida, sense marrades, a comprometre’s amb la legalitat internacional en el Sàhara Occidental en nom de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que permeti als sahrauís expressar-se sobre el seu futur. La ferotge repressió que el Marroc exerceix sobre la població sahrauí ja no permet major dilació en la celebració d’un referèndum d’autodeterminació en el Sàhara Occidental.
Malauradament, han hagut de transcórrer 32 llargs dies de vaga de fam perquè, al final, Aminatu Haidar haja pogut veure reintegrats i reconeguts els seus drets.
Les successives ofertes realitzades pel Ministre d’Afers Exteriors del Regne d'Espanya, SR. Miguel Ángel Moratinos, ara oferint-li l’estatut de refugiada política, ara millorant aquesta oferta per oferir-li la nacionalitat espanyola, evidencien que el Ministre estava entossudit que l’activista de drets humans desistira, no ja de la seva vaga de fam, sinó de la causa justa que defensa. Les declaracions del propi ministre reconeixent que estava al corrent de l’expulsió de l’activista sahrauí, revela, fora d’això, la connivència d’aquest Govern amb el règim opressor del Marroc.

            Nosaltres, els convocants de la concentració d’avui, dirigint-nos ara a tots els homes i dones amants de la pau i la llibertat i compromesos amb la defensa dels Drets Humans, manifestem que,

Tenint en compte que l’exigència de l’aplicació del Principi de l’Autodeterminació dels pobles, en el Sàhara Occidental, és una exigència sòlidament incrustada a la cúspide del Dret Internacional;

Sabedors que existeix una infinitat de Resolucions de l'ONU, de la Unitat Africana i un dictamen de la Cort Internacional de Justícia que reclamen l’aplicació d’un referèndum d’autodeterminació perquè els sahrauís puguen expressar-se lliurement sobre el seu futur;

Apel·lant a la responsabilitat històrica, legal, política i moral d'Espanya en aquest conflicte;

Convençuts que, tal com afirma l'ONU, Espanya continua sent la potència administradora del territori del Sàhara Occidental, en mancar els Acords Tripartits de Madrid de validesa jurídica;

Ressaltant que cap Estat del món reconeix la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental ni sobre la seva població ni sobre les seves aigües, en mancar de qualsevol títol jurídic per a això;

Tenint en compte que l’ocupació del Sàhara Occidental pel Marroc és una ocupació il·legal, que viola impunement preceptes tant legals com morals, com ha quedat clar amb l’expulsió d'Aminatu Haidar;

Recordant que el Marroc havia acceptat el Pla de Pau de l'ONU de 1991 per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, però que fins ara el continua obstaculitzant, sense que la Comunitat Internacional pose en acció els mecanismes pertinents;

Recordant que en virtut d’aquest mateix Pla de Pau, els sahrauís continuen respectant l’alto el foc amb l’esperança d’un referèndum lliure i democràtic;

Recordant que el Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat un nou pla molt més favorable a Marroc, el Pla II de Baker, però que el Marroc es nega a acceptar-lo;

Deplorant la ferotge repressió de les forces marroquines a les Zones Ocupades del Sàhara, davant de la passivitat de la Comunitat Internacional;

Animant tant particulars com totes les entitats que intenten trencar el bloqueig imposat pel Marroc en el Sàhara Occidental;

Recordant que una Missió del Parlament Europeu i una Missió del Congrés dels Diputats d'Espanya no han pogut accedir al territori per la negativa del Marroc. Igual sort han corregut uns altres divuit intents per part de diputats autonòmics, alcaldes, regidors i membres d’ONGs de diferents parts d'Espanya.

Plenament convençuts que l’existència d’un Estat sahrauí davant les costes de les Canàries, no pot sinó ser beneficiosa per a Espanya en tots els nivells;

Considerant que Espanya, vuitena potència mundial, pot ajudar el Marroc sense necessitat de recolzar-lo i compartir els seus errors;

Posant en relleu que les relacions hispano-marroquines poden ser estretes i sòlides sense necessitat de violar la legalitat internacional en el Sàhara Occidental ni consentir les seves violacions dels drets humans;

Profundament dolguts pel canvi de postura tradicional d'Espanya a l'ONU sobre aquest conflicte;


Resolts a continuar lluitant per eradicar el colonialisme i l’ocupació il·legal, que constitueixen les pitjors xacres que hagi conegut la Humanitat i són una negació radical dels més elementals drets de l’home i la dona.

RECLAMEM el compliment de la legalitat internacional instant:

. El nostre govern, que assumeixi la responsabilitat històrica envers el poble sahrauí i ocupe una posició responsable que puga conduir al lliure exercici del dret del poble sahrauí a l’autodeterminació mitjançant referèndum d’acord amb la carta de Nacions Unides i les resolucions del Consell de Seguretat.

. A l'ONU, l’ampliació del mandat de la MINURSO a la vigilància i observació de la situació dels drets humans als territoris ocupats pel Marroc.

. A la Unió Europea i l'ONU, que exigeixi al Regne del Marroc el compliment de la legalitat internacional en matèria de drets humans i el compliment de les Resolucions de les Nacions Unides, en especial la resolució 1514 que proclama el dret dels pobles a la lliure determinació.

            València a, vint-i-dos de desembre de dos mil nou.